Valoració de l'assignatura

A continuació reflexionaré sobre la assignatura, valorant el meu treball i el grupal, les activitats i el que he aconseguit. 

L'assignatura quadrimestral "Formació literària" ha sigut de les més agradables i motivadores que he tingut en aquest quadrimestre. La forma de treballar ha sigut diferent a les altres assignatures, el treball mitjançant la realització del blog m'ha paregut una forma molt interessant d'introduir les TIC a l'aula i a la nostra formació.  Per tant, la metodologia activa que s'ha dut a terme m'ha agradat molt, tant la individual com la grupal.

Al començament del curs anava un poc perduda amb la utilització del blog, però després que la nostra professora Pilar ens donara una classe explicant els usos d'aquest el treball se'n va fer més fàcil. 

Respecte al meu treball en l'assignatura crec que aquest ha sigut actiu però millorable, a causa que per la falta de temps no portava algunes de les tasques que calia pujar al blog al dia. Els treballs manual que havia de realitzar m'han agradat molt perquè he pogut fer ús de la meua creativitat i imaginació. Alguns d'aquests treballs han sigut grupal, com el llibre viatger i la representació teatral, de la qual vam poder passar una estona molt divertida, i també individual, com l'àlbum líric. 

He pogut aprendre més sobre la literatura i aquesta ha fet que d'ara endavant estiga més motivada a llegir qualsevol gènere, ja que l'assignatura m'ha mostrat la importància de llegir per a crèixer i per a aprendre. També he trobat una mena de contes per a xiquets que em servirà de molt en un futur.

Cal dir i valorar positivament el treball de la professora Pilar, que ens ha facilitat molt les tarees pujant els documents i articles a l'aula virtual, a més del Rebost digital.

En conclusió, Formació literària ha sigut una assignatura completa, en la que he pogut aprendre fent i investigant per mi mateixa, cosa que no totes les assignatures aconsegueixen, el treball ha sigut motivador i agradable de realitzar i em porte moltes idees i llibres que no tenen  ni tindran cap desperdici en un futur.

Participació en el llibre viatger

Les meues companyes Estefanía Castelló, Cora Torrico i jo vam participar en el llibre viatger iniciant la història. Vam ser les primeres en escriure, per tant la història va començar  en la noestra idea d'una xiqueta xinesa com, anomenada Mar, que entra per primera vegada a l'escola. Allà dins viurà moltes aventures.

Activitats d'assaig - REBOST

Destaqueu les idees més importants dels següents articles: 

•  "Lectura de Fuster"

- Hi ha dos tipus de lector que s'orienten per les seues nessecitats morals: uns tracten que trobar en la literatura un suplement de somni, els altres, un suplement de vida.

- Cada lector pretén prolongar en la lectura el fil de les seues preocupacions habituals.

- Llesgir és seguir vivint i cadascú ho fa a la seua manera.

• "Viure, experimentar, llegir: o per què era de vidre la sabateta que va perdre la Ventafocs"

- L'autora d'aquest article exposa que cada vegada es llegeix menys i pitjor.

- L’experiència literària no ocorre sempre que ho volem, sempre que llegim. Les causes que uns llibres agraden a uns i no a uns altres són variades i diferents per a cadascú. No és un experiment que puguem provocar, predir o programar. En això s’assembla a l’amor, o millor dit, a l’enamorament.

- Vivim uns temps en els quals tenim accés a tot tipus d’informació. Mai els llibres i l’art no han estat tant al nostre abast, però potser sentim poc, ens emocionem  rarament, devorem més que masteguem.

- No ens basta amb sobreviure, volem més.  Preferim que la sabateta de la Ventafocs siga de vidre, cosa que és impossible, fantàstica, però bella, capaç per si sola de vehicular els nostres desitjos de ficció. És a dir, preferim renunciar a pensar que les coses són com són i la vida és com és, que diuen els feliços pragmàtics.

- En conclusió, llegir és una ajuda per saber i confirmar qui som. Una ocasió per confrontar l’experiència pròpia amb l’experiència d’uns altres, per emocionar-nos amb els altres, per compartir un fons comú de memòria i experiència col·lectiva i somiar.

• "Parlem del que llegim"

- La motivació a casa i a l'escola dels xiquets que estan aprenent a llegir és molt important.

-  No n’hi ha prou amb saber llegir, s’ha de voler llegir, i és voldrà llegir, a part de les necessitats més pràctiques, sempre que la lectura comporti plaer. 

- S’haurien de desenvolupar estratègies que conduïssin la lectura cap al desig de llegir,

- Quan una xiquet o una xiqueta tria un llibre, fins i tot quan s’equivoca en l’elecció, això comporta una activitat viva de descobriment que és essencial per aprendre

- Una bona pràctica emprada des de sempre pels bons mestres i les bones mestres és la de relacionar una lectura proposada amb l’experiència.

- Algunes activitats que es poden realitzar per a la introducció a la lectura és narrar contes, començar a llegir pel seu compte, recitar poesia, etc.

-  Altra forma d'introduir al xiquet/a a la lectura és mitjançant els clubs de lectura. És una activitat cada cop més de moda, tant en infants com en persones adultes, que es practica sovint a les biblioteques públiques.

Veieu els següents vídeos i contesteu aquestes qüestions: 

1.  Com poden llegir els nadons?

Segons Glòria Gorchs, experta en literatura infantil, recomana llibres per a xiquets des de ben menuts. A través de les apps i les biblioteques, mijtançant el treball comú, els metges recomanen la lectura a les families. Realitzen un projecte per als pares, ja que són ells els que começen a introduir els llibres als seus fills.

Els llibres han de formar part del dia a dia de les families. Els nadons juguen amb els llibres.

Així , quan el xiquet veu un dibuix i els pares li diuen qué és eixe objecte, els xiquets comencen a associar la imatge amb les paraules.

A més, és molt important que els llibres estiguen plens d'imatges o de dibuixos amb els quals els xiquets puguen aprendre cada dia més.

     2. Com involucrar als pares en les campanyes de promoció de la lectura?

Aquest va ser l'objectiu principal de la comferència de la professora Gema Lluch. Es ahí on va explicar que els pares li donen molta importància a la lectura, però desprès no ho posen en pràctica, s'arriba a veure fins i tot com a una obligació.

Segons Gema s'ha de proposar la lectura, no com a lectura sino com a lectures, i propostes. Va apostar per un projecte diferent de promoció lectora més eficient. Aquest es caracteritza per la seua continuïtat, es realitza poc a poco sense resultats immediats, és a llarg termini.

     3. Com es por llegir amb les pantalles?

El filòleg Gonçal López- Pampló va explicar en una comferència que el concepte de lectura va més enllà del llibre, sent possible compatibilitzar hàbits de lectura amb noves tecnologies, d'oci i innovació.

Hem de ensenyar als xiquets a empatitzar amb les noves tecnologies per a que siguen capaços de seleccionar les fonts correctes, és a dir, alfabetitzar en informació. L'objectiu dels pares, mestres i bibliotecaris és promoure i potenciar la competència digital en jovens i xiquets. Per això es recomana utilitzar un ordinador per als pares i els seus fills i estar atentos de l'ùs del Internet.

En conclusió, cal reciclar-se en respecte a les tecnologies i l'àmbit educatiu.

Guió de l’adaptació teatral

Llibre: Monopatins

Autor: Manuel Molins

Editorial: Bromera 

Les meues companyes Cora, Estefanía, Iris i jo vami realitzar la representació de tres escenes del llibre "Monopatins" mitjançant titelles.

Ens va cridar l'atenció l'argument de l'obra ja que tractava de la relació d'una mestra amb el seu alummne i vam decidir triar-lo per a representar-lo. 

El guió representat és el següent:

ESCENA 1:

D: L’any que bé canviaré d’institut 

S: Per què?

D: Ma mare ha decidit separar-se i aquest estiu farem el trasllat . Jo me’n vaig en ella i per això hauré d’anar a un altre institut. Pensava que potser encara ens tornaríem a trobar. Però ja veig que no, tot ha sigut un rumor fals.

S: O un desig equivocat.

D: Que vols dir?

S: Algun dia el comprendràs.

D: Quan siga adult?

S: No, Ser adult no hi te res a veure. Hi ha molts adults que tampoc ho entenen, jo mateixa (Pausa)

D: Per què ho vas fer?

S: Què?

D: Per què no hem vas denunciar?

S: No ho sé (silenci) Perquè un adolescent també té dret a ser comprés. A més hauria servit de res? Creus que tu hauries canviat a millor si el denunciava?

D: No ho sé (pausa). No… pot ser, no; Potser m’hauria enrabiat mes encara.

S: Si, segurament hauria estat pitjor el remei q la malaltia.

ESCENA 2:

Sara: Idiota! Idiota! Idiota! Sóc una idiota i un sac de tòpics. Tota jo no sóc més que un sac de tòpics... L’amor, l’ensenyament... Tinc el cap i el cor plens de respostes suades... Però no, no; la vida acaba amb tots els manuals de solucions i els transforma en fantasmes... Només les preguntes continuen encara... Canvien les respostes, no les preguntes... I algunes respostes contaminen de tal manera les preguntes que, a la fi, ja no saps ni el que preguntes perquè res no s’ajusta a les respostes previstes... (Descansa una mica i es torca la suor.) Uf, quina merda!... Tot una merda... Mon pare diu que no tinc dret a queixar-me... ah, no?, i me’n fa responsable, m’acusa i sosté que jo en sóc la culpable... Culpable? Culpable, de què? Per a ell tot és molt senzill, informació, autoritat, disciplina... Aquesta és la base de l’ensenyament... Una funció social, diu, una gran funció social, l’ensenyament, mentre hi haja informació adequada i autoritat. Sobretot això, autoritat... L’ensenyament és la base de la societat... Però jo no estic per a discursos gastats, sinó perquè m’estimen... Només aixo, un poc d’estima i prou... I ara, què? Què faig? Denuncie o exculpe? A qui de tots? A mi? A ell? A David?... Em denuncie a mi per ser una idiota, com diu el meu pare, i no haver donat part de David immediatament?... No, pare; ja no. Els teus mètodes han fet figa i l’ensenyament ja no és més que un gra d’arena enmig d’un immens oceà de grills...

ESCENA 3:

Sara. Què és, això?

David. El dibuix.

Sara. (Desplega el paper i l’observa.) Això és un dibuix?

David. No és res més que una broma. No té cap significat.

Sara. Hi ha moltes classes de bromes. Què vol dir?

David. Un monopatí; no és més que un monopatí.

Sara. I això? (Silenci.) Un monopatí que esclata sobre... Sembla un míssil contra una ciutat... David. (No pot contenir el riure.) Contra una ciutat?

Sara. (Llegint.) «Et clavaré el monopatí pel cul»... Ah, ja ho entenc. (David riu.) O siga que el dibuix és un monopatí contra el cul d’algú... (Continua llegint.) «Sabem on vius i podem dir-li a ta mare que ets un marica. Vés amb compte»... Ja ho entenc.

David. És una broma; no és res més que una broma i vosaltres ho compliqueu tot.

Sara. És una amenaça. Amenaces un company d’agredir-lo amb el monopatí i... Per què?

David. Per res.

Sara. La violència i la coacció no s’han de tolerar mai. Ni en broma. Sara. Hauré de parlar amb els teus pares. Tens un monopatí?

David. Parla amb qui vulgues. Sí. Ens reunim un grup d’amics per recórrer la ciutat. Som els millors skaters de tots.

David. Els meus pares no em faran res perquè jo no he fet res.

Sara. Qui és el company? (Silenci.) Contra qui anava? (Consultant un quadern de notes.)

David. Ara em diràs que he baixat el meu rendiment i que ja no em comporte bé a classe i que n’he suspés sis.... Ja ho sé.

Sara. Ja ho saps? I els teus pares?

David. Saben les que suspenc. Què més han de saber? La meua vida privada és meua i a ningú no li importa.

Sara. A ells els importa. I a mi; a mi també m’importa. Sóc la teua tutora i tinc la responsabilitat de saber què passa, per què has canviat d’actitud, per què fas aquesta classe de bromes...

David. Ells també tenen els seus problemes. Que tu no has fet mai cap broma?

Sara. Mai no he amenaçat ningú. Odie la violència.

David. Hi ha moltes classes de violencia. Per exemple, aquesta, tirar-me de classe i fer-me aquest interrogatori per una broma de no res és també una forma de violència.

Sara. Et creus molt llest, no?

David. Sé defendre’m.

Sara. Això és el que tu et creus. Però ací no cal defensar-te de res ni de ningú. Jo no t’ataque, la professora de socials no t’ataca; només volem ajudar-te...ajudar-te i mantindre l’ordre, la disciplina, el respecte i la bona convivència.

David. Puc anar-me’n ja? (Pausa.)

Sara. Què vols fer en la vida? D’ací a uns anys No hi ha res que t’agradaria ser quan sigues adult?

David. No vull ser adult, no m’agraden els adults. No els entenc i ells a mi tampoc.

Sara. I com pots arribar a entendre’ls? No t’ho has preguntat mai? I com podem nosaltres entendre’t a tu? Tampoc no t’interessa? Cal fer esforços. Si volem entendre’ns,

David. Jo m’entenc amb els amics sense fer esforços.

Sara. Però hi ha molta més gent al món que els teus amics. No creus que paga la pena conèixer més gent que els teus amics?

David. No ho sé... de moment, no crec que pague la pena; després, Ja vorem.

Sara. Què vols dir?

David. Preguntes massa. Me’n puc anar?

Sara. (Ompli una nota i li la dóna.) Digues als teus pares que vinguen a veure’m. Cal que en parlem. Els hi pregue que es posen en contacte amb mi.

Participació en el llibre digital

El llibre digital va ser una idea de la nostra professora Pilar. Es basava en recollir aquelles històries, cançons i jocs tradicionals dels pobles que es contaven de boca en boca de cadascú dels companys de classe.

La meua companya Iirs i jo ens vam ocupar en arreplegar totes les històries que els nostres companys van pujar a l'aula virtual. A continuació les vam passar a un document word i vam afegir algunes fotografies.

Finalment vam passar el llibre viatger a les nostres companyes Cora i Estefanía.  

Llibre digital: Història i joc popular

HISTÒRIA DE SANT BLAI

Aquesta és una xicoteta història que em va contar la meua àvia sobre el meu poble i les

tradicions.

Al poble de Torrent, era tradició que quan arribava l'època de Sant Blai que els xics

torrentins anaven buscant novia i xiques per a muntar roblets. Aquests roblets tenien la

finalitat que quan arribara la Pasqua les xiques del roblet prepararen, per costum, un

cabasset. Aquest estava format per un entrepà de faves en embotit, pa cremat i ous durs.

Els ous durs també l'utilitzaven les xiquetes per a llançar-se'ls als xics al cap el dia de

Sant Blai, i era així com es formaven moltes relacions antigament.

                                                         JOC POPULAR- “El canut”

Aquest és un joc popular a Aquest és un joc popular al qual jugava el meu pare quan era

xicotet. Per a jugar era necessari un tros de canya prèviament tallat dels marges de les

séquies, però en l'actualitat es poden fer servir objectes en forma de tub, que formaran

l'anomenat “canut”.

Per a jugar hem de dibuixar un cercle en el sòl amb un clarió i per a això podem utilitzar

també el "canut" com a ràdio. En el centre del cercle situem el "canut" i sobre ell les

monedes que s'aposten els participants. (Antigament es decidia l'ordre de participació

llaçant monedes a una paret o línia i guanyava qui més prop situava la seua moneda.)

Una vegada decidit l'ordre de participació, els xiquets i les xiquetes se situen darrere d'una

línia marcada a una certa distància i cada un llança dues monedes. El joc consisteix a

derrocar el "canut" i traure'l del cercle. Qui el traga guanya totes les monedes que queden

en el cercle, qui tira el "canut" però no el trau del cercle es queda amb les monedes de

fora del cercle. El joc té una modalitat individual i altra per a parelles.

Presentació d'un àlbum il·lustrat

Títol: Harold y el lápiz morado. 

Autor: Crockett Johnson y Teresa Mlawler

Editor: Harpercollins Childrens Books 

Aquest llibre es diu " Harold y el lápiz morado" i està destinat a xiquets a partir de dos anys. És un llibre que em va cridar l'atenció ja que només utilitza el color morat. 

Ens conta la història del xicotet Harold, un xiquet que amb un llapis morat i la seua imaginació va dibuixant la seua gran aventura. 

Les il·lustracions són línies molt simples que simbolitzen els dibuixos que fan els xiquets de pocs anys, són senzilles però boniques.