Llegir fa que cadascú es relaciones amb l'alteritat, ja siga pròpia, la dels amics i la de qui
puga arribar a ser-lo.
1.Què es pot aconseguir llegint?
Que cadascú es relaciones amb l'alteritat, ja siga pròpia, la dels amics i la de qui
puga arribar a ser-lo.
2.Com es pot practicar la bona lectura?
3.Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
La qüestió de l’edat adequada per a llegir cada llibre se’ns presentarà com a requisit fonamentaL en la nostra vida com a docents. És habitual deixar-nos guiarper alguns criteris intuïtius, com potser la quantitat de pà- gines,d'il·lustracions, la grandària i forma de la lletra etc. Però, quins són les pautes realment adecuades per a elegir un llibre correctament adequat a les edats?
Hui en dia un mateix llibre admet diversos nivells de comprensió. En conseqüència, algunes col·leccions o reculls es neguen a establir criteris d’edat i ressalten, d’una manera més o menys enginyosa, aquesta falta de fronteres d’edat. Aleshores se'ns presentes cinc propostes, la primera és conèixer al lector i els seus gustos, a continuació hem de llegir a fons casa llibre i tindre la informació adecuada, el métode i la discussió necessària. La tercera proposta és establir itineraris i plans lectors, és a dir, educar una competència, un saber fer, i no una suma de conceptes, també cal que observem els clàssics, i sepam diferenciar les versions originals, adaptacions o els hipertextos. Finalment plantegem un objectiu de lectura que pot ser col·lectiva, individual, intensiva i extensiva, doncs ajudar a llegir pot convertir-se en una tasca que done la llibertat de tria amb l’obligació de l’aula; les modes més fugaces amb l’eternitat dels clàssics; la relectura dels llibres de quan érem petits... contrasten amb lo expossat anteriorment l'article del periòdic Municipi Lectors si ens dona diverses orientacions respecte als criteris que podem tiendre presents a l'hora d'elegir un llibre:
- (De 0 a 3 anys): Llibres amb textures, d'històries simples i curtes amb il·lustracion
- (De 3 a 6): Contes populars,amb parts de fantasia, llibres sense text, per a que el xiquet genere la seua història.
- (De 6 a 9): Llibres senzills de lectura autònoma i és important donar-li a elegir entre diversos gèneres.
- (De 6 a 9): Llibres senzills de lectura autònoma i és important donar-li a elegir entre diversos gèneres.
- (De 9 a 13): Diferenciació entre gust femení i masculí,donar a elegir diversos gèneres i alternatives literàries atractives per a atraure als xiquets que encara no s'han introduït a la lectura, com per exemple còmics.
4. En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i
d’adults?
Hui en dia la literatura infantil, juvenil i per a adults es consideren gèneres literaris, açò es deu al fet històric de que abans no es diferenciaven les etapes d'infància i juventut tant con en l'actualitat. La constitució de la infantesa com a públic lector forma part de la gran extensió de l’alfabetització que es va produir en la societat occidental del segle XIX. Alguns escritors i informats sobre aquest tema tenen els seus plantejaments sobre les diferències i semblances del llibres destinats a cada etapa. El professor alacantí Joan J. Ponsoda (1989: 47-48), en diferencia quatre grups d’obres segons cadascuna: L’obra escrita per adults destinada a infants i joves, l’obra inicialment per un adult pensant en un lector heterogeni, i que, per diverses circumstàncies que envolten aquest grup generacional que denominen infantesa i joventut (escola, família, tradició sociocultural, polítiques editorials…) se n’acaben apropiant, els lectors més joves, obres escrites per a cada generació i l'obra de tradició oral que sense estar destinada al públic infantil moltes vegades acaben adaptant-se per a ells. Per altra banda Teresa Colomer diferencia les tres funcions bàsiques que coincideixes en la literatura infantil i juvenil. La primera és iniciar l’accés a la realitat oferida a través de la literatura i compartida per una societat determinada, així com desenvolupar l’apenentatge deles formes narratives, poètiques i dramàtiques mitjançant les quals es vehicula el discurs lierari i finalment oferir una representació articulada del món que serveix d’instrument i socialització a les noves generacions (Colomer, 1999: 15-62).
Hui en dia la literatura infantil, juvenil i per a adults es consideren gèneres literaris, açò es deu al fet històric de que abans no es diferenciaven les etapes d'infància i juventut tant con en l'actualitat. La constitució de la infantesa com a públic lector forma part de la gran extensió de l’alfabetització que es va produir en la societat occidental del segle XIX. Alguns escritors i informats sobre aquest tema tenen els seus plantejaments sobre les diferències i semblances del llibres destinats a cada etapa. El professor alacantí Joan J. Ponsoda (1989: 47-48), en diferencia quatre grups d’obres segons cadascuna: L’obra escrita per adults destinada a infants i joves, l’obra inicialment per un adult pensant en un lector heterogeni, i que, per diverses circumstàncies que envolten aquest grup generacional que denominen infantesa i joventut (escola, família, tradició sociocultural, polítiques editorials…) se n’acaben apropiant, els lectors més joves, obres escrites per a cada generació i l'obra de tradició oral que sense estar destinada al públic infantil moltes vegades acaben adaptant-se per a ells. Per altra banda Teresa Colomer diferencia les tres funcions bàsiques que coincideixes en la literatura infantil i juvenil. La primera és iniciar l’accés a la realitat oferida a través de la literatura i compartida per una societat determinada, així com desenvolupar l’apenentatge deles formes narratives, poètiques i dramàtiques mitjançant les quals es vehicula el discurs lierari i finalment oferir una representació articulada del món que serveix d’instrument i socialització a les noves generacions (Colomer, 1999: 15-62).
5. Quina peculiaritat té el lector infantil? La peculiaritat que té el lector infantil segons C.S.Lewis consisteis en que no és peculiar, sino que som nosaltres qui ho som. El xiquets només lligen per a divertir-se i disfrutar, no tenen un gust literari concret com els adults, els quals seguixen les modes del terreny dels gustos literaris. Els gust infantil és simplement, el de les persones transmés d'època en
època, independentment de modes, moviments i revolucions literàries.
6.Què els agrada més llegir als xiquets?No existeix un gust literari comú a tots
els xiquets, doncs cadascun és un món i entre ells hi ha moltes diferències. Alguns xiquets prefereixen el llibres realistes i tranquils, altres opten per llibres de fantasia o novel·les rosses de la vida escolar etc.
7.La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els
xiquets?No tota la literatura infantil ha d'educar i ensenyar els xiquets, encara que la major part d'aquest gènere si ho facen. Molts del llibres destinants al públic infantil tenen temes que es relacionen amb el món que els envolen i amb el seu propi cos, d'aquesta forma el xiquets comencen a aprendre amb la lectura, que generalment sol ser amb poca lletra i molta animació per a cridar l'atenció.
8.Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què
tracta l’autèntica literatura?
9.S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets? És difícil respondre a aquesta pregunta, perquè no hem de fer que mitjaçant la lectura els xiquets comencen a tindre pors obsessives que puguen acabar en fòbies, però evitar la violència i la sang en alguns contes seria donar-li una visió de falsa del que és la realitat. És important donar als contes un poc de realitat i de fantasia, per a
que els xiquets sapiguen que existeix el mal amb, per exemple, gegants, dragons, villans, però també el bé, amb personatges protectors i heroïcs. Per tant, la violència i la sang port estar present però desde altres perspectives i escenaris.
10.Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de
posar-la en pràctica?
•Feu un esquema sobre el concepte de LIJ i la seua evolució
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada